Oscuros del Balces, Peonera, Gorgonchon, Gorgas Negras i Barrasil

Menú principal

Barrancs

Thursday, 15 October 2009 13:26

11 i 12 d'Octubre dos dies intensos de barranquisme al Parc Natural de Serra i Canyons de Guara.

El diumenge dia 11 els nostres barranquistes es varen llevar al petit poble de les Almunias de Rodellar, i es varen dirigir per pista forestal fins el coll de Colmenares on es deixa el cotxe, i d’aquí a peu fins el començament del barranc, Oscuros del Balcés, que és un recorregut clàssic, aquàtic i bastant espectacular, reuneix numerosos alicients, caos, trams estrets, trams foscos, fins i tot algun tram pràcticament fosc, algun ràpel. Varen tenir la sort de no trobar ningú fins la sortida del barranc, ja que sol ser un barranc bastant concorregut.

Un cop varen arribar al cotxe, trobaren un grup de Navarresos esmorzant i els varen preguntar quins barrancs, portaven aigua, valia la pena de fer-los i fossin a prop dels Oscuros del Balcés, els hi varen aconsellar, el Peonera, el Gorgonchon i el Formiga, com que el Formiga ja l’havien realitzat en una altre estada a Guara varen anar cap al Peonera que era el que quedava més proper. Tot i que per realitzar aquest barranc fa falta tenir dos cotxes, o fer una caminada d’uns 8km per carretera ells s’hi varen ficar contant que algú els pujaria un cop acabat el descens, varen posar roba eixuta dins el pot estanc, i es varen jugar a palles curtes qui era el desafortunat que hauria d’anar a buscar el cotxe.
Aquest descens del Peonera te un recorregut molt aquàtic, ampli i amb un gran paisatge a la primera part i estret, més complexa i espectacular a la part final, a l’estret dels Fornazos, pràcticament sense dificultats tècniques. En definitiva és un barranc entretingut, variat i estètic. No cal portar cordes ni arnes.

Desprès de fer l’espectacular salt de la presa on acaba el barranc només els quedava anar a buscar el cotxe, el desafortunat va ser l’Isaac, però per sort va trobar una parella que el varen portar fins el cotxe. I com que encara els quedaven hores de llum varen anar a fer el descens de l’últim barranc del dia el Gorgonchon.

El Gorgonchon és un barranc molt curt, però a l’hora espectacular per la seva estretor , aquàtic, quasi espeleològic , amb columnates, colades i sediments a les parets, diuen que és quasi un recorregut imprescindible a la serra de Guara.
Per accedir al barranc primer s’ha de fer un salt curt, per tot seguit trobar-nos amb el primer ràpel, un tros nedant per un passadís molt estret per arribar al ràpel més complicat i perillós, no es pot fer directament sinó que s’ha d’arribar a una reunió passant per un passamà força delicat ja que al ser tant estret només s’hi pot arribar fent oposició amb les dues parets del barranc. Desprès d’aquest ràpel ja és tot disfrutar o angoixar-se buscant la millor manera per passar, ja que hi ha llocs que no et pots girar. Senzillament impressionant!!

El dilluns igual que el dia anterior es varen llevar d’hora el barranc escollit aquest cop va ser un gran clàssic de la zona, el Gorgas Negra i Barrassil, el Gorgas Negras és el barranc més serio de la sierra, per caudal, longitud, ambient obac, temperatura de l’aigua, accés complicat i també el més exigent en quant a esforç i resistència física. I si el que val, costa, també és dels més macos i espectaculars. És un trajecte, molt aquàtic amb tot el que podem trobar, pous, basses, caos, trams estrets i unes parets impressionants.
Començant a caminar poc desprès de les 8 del matí varen tardar poc més de dos hores i mitja per arribar a la capçalera del descens, sense perdre temps es varen equipar i varen començar el primer tram que és el més espectacular, ve a ser com la primera part del barranc de Sant Aniol però amb gran. Desprès venen trams més oberts on s’havia de passar per sota de grans blocs, salts, nedar, vaja una miqueta de tot. Poc abans d’arribar al Barrasil varen fer una troballa espectacular, un voltor jove que estava descansant per poder tornar arrencar el vol, per tal d’impressionar als nostres barranquistes va obrir les ales de bat a bat, tal com es veu a les fotos.
La continuació del barranc va ser un bon tram a peu, creuant prats, i caminant al costat de la llera del riu, per poc abans d’arribar al càmping del pont fer algun salt i alguna bona nedada.
És un barranc llarg i dur sense contar les 2 hores i mitja de l’accés varen estar-hi cinc hores sense parar.