Cotiella per Sant Joan

El Cotiella és un cim, separat de la cadena muntanyenca dels Pirineus, amb una silueta molt marcada, visible des de molts punts tant de la plana, com dels cims més importants del pirineu central.

És un cim que la majoria de muntanyencs el te ignorat, oblidat o desconegut, per culpa de que per ben poc  no assoleix els 3000 metres d’alçada, mesura  2912.
Jo ja feia molts dies que el tenia al punt de mira, i veient la previsió del temps del dia de la revetlla de Sant Joan, bon temps, em vaig decidir d’anar-hi, ningú em va voler acompanyar, potser perquè la idea que tenia era un pel agosarada per la majoria, la meva  intenció, passar la nit al cim del Cotiella i gaudir de la posta de sol i de la sortida del sol del dia de Sant Joan.

Vaig marxar de casa desprès de dinar i em vaig dirigir fins al poblet de Barbarruens, i per una pista en prou bon estat vaig fer uns 3 kilòmetres més, fins a una cruïlla de carreteres on vaig aparcar la furgo. A peu i sense perdre temps vaig començar a pujar pel camí de l ‘Ibó d’Armeña i fins el refugi d’Armeña, on vaig fer una petita parada per omplir d’aigua a la font, continuant a bon ritme, vaig arribar fins al coll de Cotiella, amb les forces ja tocades em vaig dirigir directe cap al pic, havent de fer una grimpada per assolir el cim, feia 3 hores i 40 minuts que havia començat a caminar, eren les 21:04 i el sol es començava a amagar darrera el Mont Perdut, entre foto i foto anava preparant el vivac, traient algunes pedres grans del terra, i posant-ne de més grans per protegir del vent.
Al cap de dues hores,desprès d’haver sopat i  ja negra nit vaig mirar de veure alguna foguera, o algun castell de focs, no en vaig veure ni un, em vaig ficar dins el sac i a dormir.
Al voltant de les 6:00, ja començava a clarejar, la previsió que havia mirat no es complia,hi havia molts núvols i no em varen deixar veure el sol fins que va ser bastant alt, tot i així l’espectacle de llums, i les formes dels núvols empesos pel vent va valer la pena.
Ben abrigat vaig començar la davallada aquesta vegada però pel Coll de les Bruixes, coll de Cotiella i tranquil•lament fins al refugi d’Armeña, on vaig fer una parada per menjar i visitar bé el refugi, que és petit, però molt acollidor, net i amb aigua a pocs metres. Per conèixer més país vaig continuar la baixada pel Barranc de Bilsé, que és un camí que baixa pel vell mig del barranc, un camí una mica perdedor, que per fer-lo de baixada encara, però de pujada personalment recomanaria pujar pel camí del coll d’Armeña que es el que havia fet de pujada.
Tota l’excursió em va captivar, és una muntanya amb personalitat,  vaig haver de superar més de 1500 metres, per arribar a dalt, tant sols vaig trobar 9 persones en tot el recorregut, vaig veure isards, marmotes i la major concentració de flors de neu que he vist mai als Pirineus.

 

Les Fotos AQUÍ