Barrancs Abizanda, Cuevas de la Reina, Yara, Formiga i Fornocal

Aprofitant que els dia de sant Joan era un dilluns i això volia dir que teníem un dia més de cap de setmana  ens varem atrevir a anar a la província d’Osca per practicar el LAPAO, així amb dos dies i mig segur que hi agafaríem el trinc. A part de l’idioma també ho vam combinar amb el descens d’alguns barrancs.

 

Per començar el dissabte de camí a la Serra de Guara ens vàrem desviar una miqueta per anar fins al petit poble d’Abizanda per baixar el curt, bonic i encaixonat barranc del mateix nom que el poble o també anomenat Barranco del Rio, aquest barranc te el seu encant, no te cap dificultat, els ràpels són curts, te una zona fosca i alguns tobogans petits, acaba al pantà del Grado, com que pantà estava ple a vessar nosaltres al sortir del tram encaixonat ja vam ser dins l’embassament . Una remuntada ràpida fins la furgo i carretera i manta direcció al pantà de Vadiello, on teníem previst fer el barranc de Cuevas de la Reina el diumenge.
 De LAPAO poc o gens, o bé parlàvem entre nosaltres amb un idioma que es veu que és molt semblant, que es diu català, o bé parlàvem amb castellà amb la resta de la gent.
Continuem.. Un cop arribats al pantà de Vadiello que és a un cul de sac, molt maco, per cert. Encara era clar, ens trobàvem al solstici d’estiu,  ens varem estudiar bé per on hauríem de passar l’endemà per anar a fer el descens, i vam preparar el sopar, en Jou va muntar la seva tenda i desprès d’una estona de tertúlia i ombres xineses ens en vam anar a dormir.


Al matí del diumenge desprès d’esmorzar ja ens varem posar el neoprè;  per arribar al barranc primer s’ha de creuar el pantà de Vadiello, semblava a prop, però hi ha un bon tros de nedar, desprès s’ha de pujar muntanya amunt fins al començament del barranc. Aquest barranc és interessant pels seus paisatges, està excavat al conglomerat de la muntanya, no te cap salt a part de l’últim que saltes al pantà i depenent del nivell pot ser un salt molt alt. El descens és un seguit de ràpels d’uns 20 metres cadascun superant un desnivell d’uns 200 metres. Un cop a les aigües del pantà ens quedava un altre nedada per tornar a creuar el pantà i arribar al cotxe. Arribats al cotxe, un altre intent de parlar amb LAPAO, però suposem que érem massa lluny de la franja i tant sols parlaven castellà. De nou a la furgo i direcció al barranc de Formiga, que és un gran clàssic de la zona. Eren prop de la una del migdia quant vàrem arribar al pàrking i estava ple a vessar de cotxes, per fer temps i no trobar embussos vam dinar tranquil•lament, ens vam equipar amb la calma, i per postres de camí al barranc ens varem decidir d’anar a fer un altre barranc que és un afluent del formiga, el barranc de Yara, que ara ja el tenim fet per sempre més, per arribar al Yara s’ha de fer una caminada d’uns tres quarts d’hora per camí poc evident, amb una baixada no pas del tot fàcil i el tram d’engorjat és maco però no compensa tot l’accés per arribar-hi.

El Formiga en canvi, si que és un barranc del tot recomanable, el varem trobar amb força aigua, amb salts, tobogans i tot el que es pugui trobar a un barranc. Si volies anant amb compte no s’havia de fer us de la corda. Sortint del Formiga ens venia de pas el barranc de Gorgonchon que la vegada que el vàrem fer ens va agradar molt, sabíem que hi baixava força aigua ja que el riu és el mateix del Formiga, desprès de remenar diferents opcions va guanyar la d’anar a fer la cerveseta a Alquezar, i deixar el barranc per un altre dia.
Cap a Alquezar faltava gent i de cervesa ja no ens en quedava, o sigui que nari. Cervesa a una de les moltes terrasses, visita turística al poble i sopar de restaurant, un combinat per agafar son i cap a la capçalera del barranc de Fornocal  a dormir que era el nostre objectiu pel dilluns.
La nit es va fer curta, suposem pel cansament de ja portar dos dies fent activitat, un bon esmorzar i ja hi tornàvem a ser, l’accés al Fornocal és molt senzill per pista forestal, i el barranc molt i molt recomanable sense arribar a ser un barranc 10, és un barranc molt entretingut, molt ben format entre calcari i conglomerat, a més el vam trobar amb força aigua, cosa poc normal.

L’únic inconvenient és que per fer el barranc farien falta dos vehicles i nosaltres tant sols en teníem un, i en Jou va haver de fer autoestop o millor dit va haver de parar un cotxe per poder anar a buscar la furgo,  li va costar uns 10 minuts, el segon cotxe que va passar ja el va carregar. Ara ja tant sols ens quedava la tornada, fent una parada per dinar, i un altre per fer el cafè. Un cap de setmana rodo tot i ser el pla B. I de LAPAO res de res, hi haurem de tornar més endavant, més ben informats a veure si podem practicar aquest nou “idioma”.