Barranquisme als Ports de Tortosa Beseit

El diumenge 18 de novembre, vaig sentir a la radio “Fortes pluges dissabte a la tarda a les Terres de l'Ebre que han causat talls de carreteres, inundacions i problemes en el subministrament elèctric. Tots els accessos al centre de Tortosa estaven tallats.”. Feia temps que havia mirat per anar a baixar barrancs a la zona dels Ports, però totes les vegades que m’ho havia mirat estaven més aviat secs.
Ara tenia una setmana per mirar-ho tot bé, i anar-hi el pròxim cap de setmana. Mirant llibres, Internet, i fent servir alguns contactes varem aconseguir força informació, i el dissabte 24, ben d’hora, ben d’hora ens varem dirigir fins a Tortosa i un cop allà ja cap als Ports. Teníem intenció de baixar uns quants barrancs del costat de Caro, i no podíem perdre temps.

Els primers escollits van ser el Barranc de Coll Redó, que un cop s’acaba desemboca al de Carboneres. Per culpa de les plogudes de la setmana abans hi havia una esllavissada, que va fer que deixéssim el cotxe més avall. Però cap problema a caminar s’ha dit, El barranc de Coll Redó destaca per tenir un gran ràpel d’uns 72 metres, fraccionat primer amb 17m, 4m, i per últim un de 52m  amb la reunió totalment penjada, que fa aflorar l’adrenalina. Amb molta cura de no fer cap maniobra equivocada i fer un salt al buit, tots quatre varem arribar sota el ràpel amb les pulsacions a “tope”. El descens continua més tranquil, amb algun altre ràpel i fins a desembocar al barranc de Carboneres, que nosaltres continuàrem baixant, trobant un tram molt encaixonat, que forma fins i tot un pont de roca natural gràcies a l’alt contingut calcari de l’aigua. Un parell de ressalts més i ja varem sortir del barranc  i seguint unes marques vermelles, per un camí dret, amb una horeta de retorn ja tornàvem a ser a la furgo.

Un dinar ràpid, d’entrepà, mandarines, algun ansat de vi i alguna llaminadura i cap al tercer barranc del dia, el Regatxol, que l’anomenen  la catedral del calcari de Ports,  i realment és majestuós, comença amb alguns salts petits, fins a arribar a un salt d’uns 4 metres, a una avantsala que ens porta al gran ràpel d’uns 50 metres, a la base d’aquest gran ràpel gràcies a la curvatura  de les parets dona la sensació d’estar realment dins d’alguna mena de catedral. Tot seguit alguns ressalts petits ens porten fins al final del tram interessant, punt on hem d’agafar un camí poc evident a la part esquerra del riu, amb forta pujada ens porta fins a la paret vertical que hem de vorejar tot seguint fites de pedra que ens portaran fins a la pista on tenim el cotxe.
Pel dissabte ja ho teníem tot fet, tant sols ens quedava trobar un lloc per anar a sopar i dormir. Com que el barranc del diumenge era el de la Paridora, ens hi varem dirigir per pista forestal, i a la capçalera hi varem trobar un prat ideal per dormir. Desprès de posar-nos en contacte amb l’Albert Ortiz que és un barranquiste de Tortosa, que ens va aconsellar el que es podia fer per aquestes dates als Ports de Tortosa Beseit i confirmant que ens acompanyaria i ens guiaria pel barranc de la Paridora el diumenge, varem sopar un fantàstic arròs amb tonyina i tomata, i una botifarra vermella amb bolets trobats durant els retorns, de postres més mandarines i cap a dormir.

El diumenge al matí desprès d’esmorzar va arribar l’Albert que ens va guiar pel barranc, cosa que va  agilitzar el descens, i amb poc més de tres horetes ja tornàvem a ser a l’aparcament on teníem els cotxes. Aquest descens te una mica de tot, trams oberts i d’altres ben excavats, basses grans, salts de diferents alçades, i paisatges realment macos, vaja molt recomanable. Gràcies Albert pel teu guiatge te’n devem una.

Desprès d’ acomiadar-nos del tortosenc varem baixar dels ports al mig d’una boira que ens embolcallava.
Ara ja sabem que els ports no els tenim tant lluny com ens pensàvem i que hi tenim més coses per fer i visitar, a la propera hauríem de mirar d’anar pel costat de la Terra Alta, que és terra de vins....