Coromina de Falgars

Un altre cap de setmana, rúfol, amb pluges intermitents, que més que res el que fan es tocar els nassos, per no dir altres coses mes gruixudes. El dissabte, pràcticament tot el dia havia estat roinejant, i  pel diumenge s’esperava més del mateix.
La bici millor no tocar-la, alta muntanya ni pensar-hi, neu... que és això??. 
Quina tardor més torracollons.
La millor opció, que segur que enganxaríem en més o menys bones condicions, i la pluja no ens molestaria, barranquisme.

Tornem a la zona de Falgars, a baixar el Salt de la Coromina de Falgars. Sortim de casa sense pluja, i contàvem, de poder baixar el salt sense posar-nos el vestit de neoprè, pensant que hi baixaria poca aigua, i amb un “ xabusquero” i la roba normal el podríem baixar.  Però a mitja recta de les Preses ja començà a ploure i continuà plovent un cop varem ser  a dalt, cosa que va fer que ens decidíssim a posar-nos els neoprens al cotxe mateix.

Una petita caminada fins a la capçalera on hi ha una antiga mini central hidroelèctrica i a pocs metres  hi tenim el primer salt, d’uns 60 metres, que no podíem veure per culpa de la boira, tot i així passem la corda per la instal•lació, i comencem a baixar, i varem veure que gràcies a la pluja, havíem triat la millor opció, que era anar amb el vestit de neoprè posat, ja que a uns 5 metres de la sortida  ens varem posar sota del salt d’aigua i fins a tocar de nou a terra no en podríem sortir. Desprès del ràpel de 60 ens quedava un petit ràpel de 12 metres, i alguns ressalts més que també varem baixar amb la corda posada a la segona reunió, tot seguit la ressenya ens posava que hi havia un altre ràpel de 30 metres, però no el varem trobar, segurament aquest ràpel és a la part dreta i nosaltres varem baixar més per l’esquerra desgrimpant i fins a arribar a un camí que ens va portar fins el cotxe que havíem deixat a baix.

Encara continuava plovent, ens vam canviar i de nou amunt a buscar el cotxe que teníem a dalt. Baixada sense perdre temps que n’hi havia algun amb compromisos familiars.
Una bona matinal per aprofitar un dia, que no pintava gens bé.