Sallent del Grau i Bertrans

Com més fem, més ens adonem que no hem fet res. Aquest cap de setmana hi ha hagut llevantada amb pluges intermitents durant el dissabte i la matinada del diumenge, no ha plogut prou per revenir els barrancs de Sadernes, i repassant els llibres de barranquisme Descenso de Cañones   GIRONA  (tomo I i II) de l’Edu Gómez, ens varem escalfar de tornar a la zona de Falgars on hi ha un grapat de descensos que no els hem baixat mai, normalment no hi baixa aigua o molt poca, i esperàvem que la pluja caiguda els hi hauria canviat la cara.

 

 

De nou els de sempre Jordi, Isaac, Marc i Manel, marxem aviat i puntuals a les 8 del matí, deixem un cotxe a tocar del mas els Bertrans molt a prop d’Hostalets d’en Bas, i amb l’altre ens dirigim cap a Coll de Condreu, passem de llarg, anem cap al Coll de Pruit i  fins a l’Hostalot, on aparquem al costat de la carretera, ens equipem i cap a la capçalera del Sallent del Grau, per començar hi ha un passamà equipat amb una corda, amb molt mal estat, i optem per posar corda i baixar assegurats fins la reunió, on comença el salt de 48m, que el baixem sense complicacions, admirant el salt d’aigua mentre fèiem el ràpel volat.

Tot seguit per trobar la següent reunió ja ens va costar deu i ajuda, ja que esta amagada sota un parell de pedres, i a més no esta en gaire bon estat, més avall varem muntar la corda directament a un arbre a l’esquerra del descens, i a aquest punt ja varem adonar-nos que no tindríem temps de tornar a dalt i baixar el sallent de Bertrans, que era la nostra intenció inicial, però cap problema, canvi de plans ràpid, descartant la part alta del Sallent de Bertrans i enganxant aquest barranc, just al punt on s’acabava el del Grau. Encara ens quedava un altre descens amb corda dins el Sallent del Grau que de nou el varem muntar a un arbre, on hi varem deixar una cinta plana d’en Manel i un malló de l’Isaac. Acabat el Sallent del Grau, ja dins el de Bertrans la cosa continuava amb unes quantes lleixes que baixàrem sense corda, i fins a arribar al ràpel de 36 metres,

que dona pas a les Gorgues de les Fogoses, que un cop baixat ja ens varem desequipar i pel camí que passa a tocar del riu, ens va portar fins al mas La Cirera i al cotxe.
Si algú s’escalfa a anar a baixar algun dels barrancs d’aquesta zona  és aconsellable portar, algunes cintes planes i mallons per equipar algun ràpel.
Aquest descens amb el cabal d’aigua que l’hem trobat és molt interessant de fer i tal com deia a la primera frase, Com més fem, més ens adonem que no hem fet res, ara ens queda pendent la part alta del Sallent de Bertrans, el Sallent de la Coromina, Ginebrar, Cavorques i uns quants més a aquesta zona de tocar de casa, o sigui que hauríem de viure unes quantes vides per poder fer tots els barrancs que ens agradaria.