Barranc de l'Om, Sallent de Rupit, barranc Gravet

Tot i que aquesta tardor no vol ploure, nosaltres continuem la temporada de barrancs, deixant una mica de banda els barrancs més aquàtics i buscant o més ben dit realitzant descensos més verticals.
El primer que varem baixar el dia 7 d’octubre, va ser la Riera de l’Om o Cascada del Galero que es troba a cavall de la Garrotxa i Osona, al terme municipal de Susqueda, és un gran salt, que hi ha 4 ressalts per guanyar el desnivell de la paret, els salts són de 19m, 25m, 23m i 25m, el dia que el varem baixar estava totalment sec.

Per acabar de completar la matinal ens varem endinsar a la cova d’en Salvi, que és una cavitat d’uns 300 metres de fondària, amb dos sifons a la part final de la cova.

 

Per trobar la cova, tant bon punt s’ha fet l’últim ràpel ens hem d’enfilar per una petita torrentera a la part esquerra i en pocs minuts trobem l’entrada de la cova, a destacar que hi ha moltíssims ratpenats, fins i tot n’hi havia d’anellats.

Nosaltres varem arribar fins el primer sifo i com que l’Isaac tant sols portava el peto del vestit de neoprè va trobar l’aigua massa freda i no el va passar, jo vaig passar el primer i quant em disposava a passar el segon no ho vaig veure clar i vaig recular, deixant-ho per un altre dia.
La cova no te grans formacions calcàries, però la profunditat i el trobar aigua el fan molt aconsellable.

 

 

 

 

 

 

 

 

Tot seguit el dia 14, varem tornar a la mateixa zona, concretament al turístic poblet de Rupit, per baixar el seu Salt del Sallent, d’ aproximadament 100 metres d’alt, aquest dia hi baixava aigua, no gaire però la suficient com per fer el descens amb el neoprè complert.

Varem optar per baixar pel costat dret, des de la reunió que hi ha el més a prop de l’aigua, per donar més al•licient.

El primer de baixar va ser en Ricard que es va desencordar a la lleixa que hi ha a uns 40 metres de la sortida, que és molt gran i t’hi pots quedar tranquil•lament, tot seguit va davallar en Manel quedant-se al mateix lloc, per últim vaig baixar jo, i a l’arribar on eren ells, els hi vaig deixar la corda que jo portava per tal de que poguessin recuperar la corda que jo tenia lligada, i vaig continuar baixant per mirar per quin costat continuàvem.

Decidirem continuar per la dreta, i jo em vaig quedar a un altre petita lleixa per poder fer fotografies i els altres dos varen baixar fins a la lleixa que esta a uns 60 metres. On hi ha un parell de reunions per tornar a muntar cordes, recuperem les cordes, tornem a muntar i avall, un darrera l’altre, fins a baix. Un momentet per gaudir del salt, i amunt que fa pujada.


Arribats a dalt, havíem d’amagar les dues cordes llargues, ja que la nostra intenció era anar a baixar el barranc del Gravet que és molt a prop d’aquest magnífic salt que acabàvem de baixar.
Aquest barranc és molt curt, es comença amb un ràpel, es va fent cada vegada més estret, hi ha un parell de ràpels més, que amb compte en poden desgrimpar i fins arribar a un punt molt característic,  on hi ha reunions als dos costats  que barem baixar amb la corda.

Un cop a baix es continua per un caos de pedra fins a trobar una fita que ens senyala la sortida del barranc.
Curt però interessant per completar la matinal del Salt del Sallent de Rupit.

De tornada ens varem parar al mirador per gaudir de l'espectacular visio del salt que haviem fet una estona abans.