Aigüeta de Barbarruens

Un altre cap de setmana barranquista, aquest cop, han estat dos barrancs,el dissabte de camí, el Queixigar que ja el varem baixar aquest hivern, i és un barranc senzill, sense masses desnivells, però molt encaixonat i ben format. L’altre barranc que teníem pensat de baixar era de nou l’Aigüeta d’Eriste, junt amb el barranc de la Val, però com que a Benasc es va llevar el dia molt tapat, i un cop varem ser a la capçalera de l’Eriste IV va començar a ploure, varem optar per canviar de barranc i l’escolli’t va ser l’Aigüeta de Barbarruens, feia una colla d’anys que l’havíem baixat per tant no en recordàvem res,  un parell de fotos al llibre de barrancs de la zona per tal de tenir la ressenya de l’aproximació i del barranc i amunt que fa pujada. Desprès d’un parell de cagades i una hora i mitja de caminar arribem a la capçalera, ens equipem i avall, un seguit de ressalts, salts i tobogans, ens fan gaudir, una aigua molt neta i transparent ens facilita la progressió.

Provem salts que havíem vist al Youtube (colla de flipats!!), evidentment no surt rés de rés, l’Isaac que mai havia provat de fer mortals endavant, guanya, fa una bomba amb mitja rotació, que ens fa riure a tots els demès.

  A destacar que tant sols utilitzem la corda a el ràpel que hi ha una taparada de troncs d’arbres secs, que en Jordi va saltar, no és gaire profund però al haver-hi sorra al fons es pot saltar, també hi ha un parell més de salts amb poca profunditat però amb compte i tècnica es pot fer tot el barranc sense utilitzar cordes.
És un barranc molt recomanable, molt maco, l’únic inconvenient és desprès de l’últim salt la progressió pel riu es fa llarga i carregosa, segurament que si hi tornem aviat, agafarem l’escapatòria de desprès de l’últim salt, ja que desprès tant sols hi ha un parell de trams encaixonats i algun tobogan que el facin interessant, tot i que la bellesa del barranc es manté fins el final, amb parets altes i vegetació.

Fotos del Quexigar AQUÍ