Calsan i Maria Valenta

El diumenge dia 10 de Juny, ens varem arribar al Vallespir per fer el descens d’un parell de barrancs de la zona, el Mas Calsan i el Maria Valenta, aprofitant que aquestes alçades de la primavera encara hi baixa aigua, sabent que a l’estiu poden quedar eixuts.
Primer férem el Calsan, que és un barranc amb un començament molt divertit i entretingut, amb una part mitja, una mica avorridota, i amb un final també divertit, no te grans salts si no és que els busquis, però és un barranc per repetir-lo.

Un cop acabat aquest descens ens varem dirigir cap al segon del dia, el Maria Valenta, que no recordàvem per on s’hi entrava.
Primer varem seguir per una pista que ens va portar pràcticament dalt de tot d’una muntanya, llavors de baixada, ja quasi al pla hi havia una parella que portava tot el matí buscant el barranc, amb discussió inclosa amb la que deia que era la propietària del barranc, dient que era seu i que des del 2008 estava prohibit de baixar-lo. Desprès de mirar i no veure clar l’accés la nostra opció va ser canviar de barranc, però al començar a marxar ens trobarem amb un parell de nanus francesos que anaven a pescar al salt final del barranc i els hi varem preguntar per on s’anava a la capçalera, ens varen explicar que els amos del tros estaven una mica tocats, i que fins i tot un dia els havia apuntat amb una escopeta, però que ells passaven igual, nosaltres no podíem ser menys, girem la furgo i de nou amunt, com que els nanus anaven a  peu els varem carregar i així ens ensenyaren el camí, igual que lladres sense fer soroll, pel costat de la tanca ens endinsarem en terreny particular, i fins dalt de tot, el barranc molt xulo sense salts, és un seguit de ràpels amb vegetació als costats que en moments podríem pensar que estem en una selva d’algun país sud americà.

Tot el barranc continua equipat, i tot i estar prohibit us el recomano, sempre i quant tingueu present el que us pot passar.....