Barrancs al Pallars

El cap de setmana de Setmana Santa, va ser complert i variat alguns amb bici de muntanya, altres bici de carretera, uns altres cursa de llarga distancia al Cap de Creus, altres a la neu, i uns altres cap a la Noguera Pallaresa a fer barranquisme. Som molta colla i l’entorn privilegiat ens facilita la varietat.
Aquí explicarem una miqueta el que varen fer els tres barranquistes. Que desprès de veure guanyar al Barça mentre sopaven a la Pobla de Segur es varen dirigir a dormir a tocar del petit poblet de Cadolla, punt on el diumenge començarien el primer descens del dia. L’escolli’t era.

Ràpel del barranc Estret de l'Estany Obert.

L’estret de L’estany Obert, si més no curiós el nom. Primer varen haver de fer l’aproximació, per pista forestal en molt bon estat fins el poblet de Pinyana, per tot seguit baixar directes a la llera del riu Cadolla, un cop al riu s’endinsaren a la gola, delimitada per altes parets, i amb trams molt estrets i ben formats, hi ha un ràpel de 12 metres, diferents ressalts i abans d’acabar un parell de llargues badines per un ombrívol congost.

És un descens molt curt però val la pena fer-lo, ells el varen trobar amb la temperatura i l’aigua molt freda, fins i tot i havia gebrada a l’entrada del barranc.
Sortits d’aquest barranc sense ni tant sols treure’s els vestits de neoprè, s’encaminaren cap al barranc de Torrent del Bosc, situat molt a prop del poblet de Serradell, i a pocs kilòmetres del que ja havien baixat.

Tram estret del Torrent del Bosc

Torrent del Bosc, és un descens de primaríssim fila per la seva estètica, format amb roca calcària i amb alguns blocs d’aglomerat, tot i no ser massa llarg també te el seu encant, ja que és una successió de goles cada vegada més profundes i perfectament esculpides de preciosa configuració. Els nostres el varen trobar amb poc cabal. Com a curiositat uns cent metres més amunt don comença el descens hi ha l’entrada a la Cova Cuberes, una de les coves més llargues d’Europa formades amb aglomerat, amb més de 13km de llargada.
Sortits d’aquest barranc, encara els quedava feina per fer, i desprès de fer un petit mossec, carretera i manta cap a Talarn, per passar de llarg de l’escola de Suboficials de l’exèrcit i arribar al petit poblet de Gurp, on deixaren el cotxe i vorejant les impressionants parets que guarden el poble es dirigiren cap a la capçalera de l’últim barranc del dia.

Ràpel Gorges de Gurp.

Gorges de Gurp, aquest barranc s’inicia per terreny obert però excavat, Te curtes desgrimpades i un petit ràpel, per tot seguit fer un ràpel de 12 metres. Es passa per sota un arc natural produït per l’esllavissada d’un gran bloc. Al cap de poc s’uneix un afluent per mitjà d’un salt d’aigua amb molt de cabal, a partir d’aquest punt les parets guanyen espectacularitat i s’estreny formant un passadís amb marmites.
Remuntada fins el poble de Gurp de nou i cap a casa. Els hi va sortir una jornada barranquista molt complerta, amb tres descensos més a la llista.