Portella d'Orlu

Per fi hem pogut començar la temporada d’esquí de muntanya,  la gent de poca fe ens deia que no hi havia neu, però pel tipus de precipitacions crèiem que a la vall de Galba hi havia d’haver neu, per donar i per vendre. Les tempestes havien estat de nord, cosa que afavoreix a la zona de la Catalunya Nord, i durant els dies següents fortes tramuntanades, fan que la neu de les carenes i cims es dipositi a les valls, com que la vall de Galba està orientada d’ Oest cap a est, la neu s’hi hauria de quedar.

En Jordi i en Xevi  Juanola el diumenge a primera hora ens hi varem dirigir, havent mirat les webcams a priori per acabar d’assegurar el tret. Al arribar a la zona de Mont-Louis ja estàvem envoltats de neu i per pujar fins l’estació de Formigueres sort que portàvem els pneumàtics de contacte, la carretera estava plena de neu trepitjada.
Al primer pàrquing cap cotxe, seriem els primers?

Ens preparem, i poc abans de posar-nos en marxa va aparèixer en Jordi Barrancos que havia tingut la mateixa pensada que nosaltres, ells no tenien clar on anirien, l’únic que tenien clar era que no volien fer el hàmster pujant i baixant per les pistes de l’estació. Nosaltres ens varem posar a la pista de raquetes que va planejant fins que s’acaba, punt on varem baixar al fons de la vall de Galba per remuntar-la fins al final. La primera part de la vall la férem també per pista trepitjada fins passat la barraca de la Jaceta, i a partir d’aquest punt ja es va tornar tot més feréstec, per començar ja varem veure un grup de tres porcs senglars que fugien esperitats; per la neu fonda,   més amunt els que varen fugir varen ser un remat de cabirols.

Al cap de tres hores d’haver sortit de l’aparcament arribàvem a la Portella d’Orlu, on hi bufava un vent gèlid, algunes fotos a la Dent d’Orlu i alguna mirada al voltant per tot seguit afrontar la primera baixada de la temporada, la neu perfecte, metre rere metre desfent el camí de pujada amb poc més d’una hora ja tornàvem a ser a la barraca de la Jaceta, on vàrem fer un mossec  i  beguda per afrontar l’última pujada fins a la furgo.
En total per fer tota l’activitat hi varem emprar 5 horetes, el recorregut va ser d’uns 22 km, amb un desnivell positiu d’uns 915m, en total solitud a part del bestiar.