Escapada als Alps



El plan que teniem aquesta vegada era anar a la zona de l’Oberland Bernès,Suissa a practicar esqui de muntanya, el mal temps ens va fer canviar de plans quan ja érem aparcats sota de la mítica cara nord de l’Eiger, durant la nit havia bufat fort el vent i havia trencat arbres, s’havia endut teulades, Grindelwald havia quedat sense llum i ens varen informar que el tren que volíem agafar no funcionaria. Resignats varem començar a buscar algun pla B, mirant Internet comprovarem que cap a Chamonix la previsió era una mica millor, i ens hi arribàrem. Al arribar-hi varem comprovar com allà el vent també hi havia fet estralls, bufant a més de 120 km, havia trencat i tombat molts arbres, i ens digueren que el diumenge no funcionaria el telefèric que teníem intenció d’agafar, el de l’Agulla de Midi. Més resignació i una petita remuntada amb els esquis, a l’estació de les Houches, fins la part alta per veure entre núvols el majestuós Mont Blanc, baixada per neu primavera i per aquest dia ja ho varem tenir fet.

El dilluns a primera hora visita a l’estació del telefèric de l’Agulla i per desconsol nostre ens informaren que, avui tampoc fusionarà, preguntem pel tren de Montenvers­­, i ens diuen que per culpa del vent de la nit del dissabte la via esta plena d’arbres i que no funcionarà durant uns dies, pregunten a un Guia a veure que podem fer, i ens informa que podem anar cap al poble veí de Argentiere i allà fer alguna cosa.

Baixant cap a la glacera d'Argentiere.


Ben decidits a aprofitar el dia ens hi dirigim, pel camí carreguem a un autoestopista, i per sort nostre és practicant d’esquí de muntanya, li preguntem a veure que faria ell de nosaltres i ens explica amb pels i senyals les opcions que hi ha per un dia ennuvolat i un pel ventós com el que feia. Mentre ens estàvem canviat per sorpresa nostre trobem 4 catalans, i que a més dels 4 en coneixem tres, en Guillem Garcia la Naila Jornet i un conegut de l’Illamola que no recordo el nom, ells diuen que volen pujar per pistes i fer metres, nosaltres per aprofitar millor el dia comprem el forfait del telecabina de Grans Montets, i pugem fins dalt. Sortim de l’estació i amb l’ànima als peus veiem que bufa vent, hi ha boira i pensant el pitjor estem a punt de tirar avall, però al arribar a la gelera de l’Argentiere, sembla que el dia s’arregla i hi veiem forces esquiadors que es dirigeixen cap al coll du Passon.

Creuant la gelera seguim a la processo de gent que enfila cap al coll, i els anem passant, gaudint del sol, la neu i de l’absència de vent, per culminar la pujada hem de fer un petit i senzill corredor. Arribats a dalt un mossec merescut, i l’Illamola va començar a fer relacions publiques, amb un Guia de Chamonix prou trempat, i amb els seus dos clients, xerrant, xerrant ens férem amics i ens va guiar a la baixada, gaudint de la magnifica neu fins el mateix poble de Le Tour amb un descens de més de 1500 metres. Unes cerveses per agrair el guiatge, i cap a Chamonix a una Gite per rentar-nos, sopar i dormir.

Aresta de l'Agulla de Midi.

El dimarts de nou a les 8 en punt ja tornàvem a ser al telefèric de l’Agulla de Midi, i per desencís nostre, de moment tampoc funcionava, un cafetó per esperar, passejada, més espera i finalment a les 10:30 varem tirar amunt cap a l’Agulla de Midi, un pel massa tard per les nostres intencions.

Dirigint-nos cap al Mont Blanc de Tacul.

Tot i així ens dirigirem cap al Mont Blanc de Tacul, que teníem ganes de pujar, passant per sota del refugi de còsmiques, per tot seguit començar a pujar la pala del Tacul, superat el primer mur, començarem a pujar el segon, i veient que el dia empitjorava,

Segon mur del Tacul, punt on varem girar.

i que tant sols portàvem un piolet cadascun varem desistir i tornàrem a triar el pla B, aquest era davallar per la Vallee Blanche, saben que seriem sols, ja que el tren de Montenvers no funcionava, al principi del descens per mala sort nostre uns núvols varen tapar el sol i no teníem relleu,

Esquiant sense relleu per culpa dels núbols.

i ens dificultava la baixada, poc abans d’arribar al refugi du Requin, es va destapar, i tot i una petita encigalada,

Encigalada sota el refugi.

continuàrem avall fins a la cova de gel, per remuntar per les escales fins el restaurant i baixar pel camí que ens portaria fins al poble de les Bois,una cuarta part del descens amb els esquis als peus, l’Epi voluntariós com és en lloc de baixar fins a les Bois que queda més a prop, va baixar fins a Chamonix per portar la furgo i recollir als dos Jordis. Com que va ser un dia molt llarg, més de 7 hores d’activitat, varem tornar a la Gite per poder-nos dutxar, sopar i dormir en condicions i així el dia següent tornar cap a casa més descansats.

El resum de l’escapada és, que encara tenim pendent l’Oberland per una propera ocasio, i que ara ja coneixem una mica millor la zona de Chamonix, i hem vist que hi tenim moltissimes possibilitats de descoberta.

Totes les fotos del dia de l'Argentiere AQUÍ

Totes les fotos del dia de la Valle Blanche AQUÍ