Ferrada Cagate Lorito

Cap de setmana de l’Open Vall Fosca 2013, la cosa ja no va començar amb bon peu, la cursa que s’havia de celebrar el dissabte, ja la varen aplaçar pel diumenge per culpa de la previsió meteorològica. Però en lloc de preocupar-nos, empipar-nos o res dolent, varem buscar alguna opció per omplir el dissabte camí de la Vall Fosca
Em va passar pel cap d’anar a fer una via ferrada, que ens vingués més o menys de pas, i vaig trobar la via Cagate Lorito, a prop de Camarasa i més exactament al poblet de Sant Llorenç de Montgai, que és un petit i bonic poble amb carrerons estrets a la llera de l’embassament del mateix nom.  La via ferrada pintava molt bé, esta qualificada com a Extremadament Difícil, hi ha passos molt atlètics, desploms, un pont tibetà i un pèndol al buit penjat d’una cadena.

A tots els hi va semblar bona idea, i cap allà varem anar.     Vàrem deixar els cotxes a l’aparcament que hi ha al sortir del poble a mà esquerra, on hi ha un cartell indicador de la ferrada, el camí comença pel fons de la vall des del mateix aparcament, i amb poca estona ja trobem les primeres marques, que son uns quadrats reflectants vermells enganxats a les pedres i una fletxa d’alumini amb l’ inscripció FERRATA, s’ha d’anar seguint el camí que va pujant suaument fins a arribar a un contrafort de la via del tren que hem de pujar, creuar la via i continuar per l’altra costat, baixant el contrafort per tot seguit tornar a fer pujada, amb algunes cadenes que ens porten fins al començament de la ferrada. Allà hi ha el cartell que ens diu el nom de la via, i ja podem començar a pujar-la. La via en si tant sols fa uns 150 metres, per arribar a enganxar els mosquetons al cable de vida, ja has d’estirar-te d’allò més, en lloc de grapes hi ha trossos de rea, i menys dels que ens agradaria, però això fa que tingui més al•licient, hi ha trams que desplomen, trams que creues la paret horitzontalment, i tant sols tens o bé lloc per posar un peu, o bé lloc per agafar-te amb les mans.

Un altre tram impressionant és un desplom que acaba amb una escala totalment penjada, el pont tibetà que sembla que sigui el final, ens deixa a un punt que hi ha una cadena on ens hi hem d’enganxar i fer un pèndol (digne d’algun joc de consola) , desprès del pèndol un petit tram vertical ja ens deixa al final de la via. Per tornar a l’aparcament hem de seguir el camí marcat amb fites de pedres, creuar un altre tram de via de tren i pel fons del torrent arribem a l’aparcament.

És una via Ferrada molt entretinguda, amb tant sols 150 metres de recorregut quedes satisfet, des d’aquest humil lloc web enviem una felicitació als creadors de la Cagate Lorito, qualificada com a la segona via ferrada més difícil de Catalunya o la península.  La que consideren més difícil es la Feliz Navidad.
Un cop acabada la ferrada ens varem dirigir cap a la Vall Fosca pel diumenge participar a l’Open d’esquí de muntanya, que al final per culpa del fort vent i les baixes temperatures l’organització va decidir encertadament anular la prova.